Skip to main content
El pantà de Foix es va construir a principis del segle XX amb la finalitat de
convertir en regadiu terres de secà. Per aconseguir aquest objectiu no només es
va construir una gran presa sinó que es va completar aquesta obra amb una
xarxa de canals de reg i unes sèquies que anaven, i van encara, fins a Cubelles i a
Ribes.
Es va constituir la Comunitat de regants del Pantà de Foix, d'acord amb la Reial
Ordre de data 30 de setembre de 1909. Aquest “sindicat” actualment és una
entitat antiquada i opaca, que hauria de reconvertir-se urgentment en una
institució que vetllés per l’interès general. Aquesta entitat és la propietària o la
usuària i, per tant, responsable del manteniment de les infraestructures de
regadiu.
S’ha de reconèixer que l’obra que es va dur a terme en aquells temps tenia
sentit ja que donava més possibilitats a una comarca molt eixuta que depenia
molt sovint de l’aigua de les cisternes i dels pous. Malgrat això, s’ha de dir que
l’obra en sí va pertorbar els ecosistemes naturals del riu en el seu tram final,
degut a la disminució radical de la baixada de cabdal del riu. Per contra aquesta
obra va afavorir l’aparició d’un espai natural ric en biodiversitat i d’un elevat
interès per a la fauna ornitològica a la part mitjana del riu, un espai protegit
anomenat Parc del Foix, gestionat per la Diputació de Barcelona.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha pres una sèrie de mesures per implantar
els cabals ambientals en el riu Foix, des de l’1 de juny de 2018. les accions que
s’estan duent a terme per garantir un cabal continu en el tram final del riu Foix.
S’han instal·lat comportes que fan possible l’alliberament de cabals mínims, que
tant hem reivindicat. Actualment, s’estan alliberant entre 37 i 57 litres per
segon, un cabal insuficient per restaurar i mantenir els ecosistemes fluvials.
Els principals factors que amenacen l'espai són la greu contaminació i
eutrofització de les aigües, l'elevada freqüentació humana i els alliberaments
d'espècies exòtiques. L'entrada d'aigües insuficientment depurades procedents
de l'EDAR de Vilafranca del Penedès determina un nivell de qualitat molt baix de
les aigües.
El manteniment d’aquesta infraestructura representa una gran despesa que se li
ha de donar un sentit econòmic i ecològic. L’únic sentit que hi veiem és el de
potenciar el regadiu i això implica arreglar la xarxa, molt malmesa en alguns
trams
El sector agrari a la comarca del Garraf està deixat anar de la mà de Deu i ocupa
un lloc paupèrrim en el rànquing de Catalunya i hauria d’avergonyir als
ajuntaments. Per què? Perquè tenim un territori lliurat a l’especulació i uns
plans d’acció política on la recuperació de l’activitat agrària ocupa un lloc
testimonial. El canal de rec del Pantà del Foix va néixer per convertir en regadiu
les terres de secà. Ara tenim una oportunitat d’or de recuperar unes terres que
podrien proveir-nos d’aliments de proximitat i d’anar adquirint una importància
cabdal per a fer front a l’emergència climàtica. Però tot això comporta una
implicació dels ajuntaments de la comarca, i del Consell Comarcal, molt lluny
encara de tenir clar com afrontar aquest gran repte que exigeix solucions
urgents.
Diumenge, dia 9 de febrer, l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del
Garraf (APMA) organitzem una sortida oberta per visitar el Pantà i el seu espai
natural. Volem reivindicar la importància d’aquest espai, de la recuperació d’un
cabal ecològic suficient, un control efectiu de la qualitat de l’aigua, arranjament
del canal de rec i la promoció econòmica del sector agrari de la comarca.
APMA
